Jo t’observo com sempre ho he fet

Si els meus ulls es creuen amb els teus,
no em demanis que et responguin
Sols cerquen saber que hi ets

Si les meves paraules et semblen banals,
però no entens el que et diuen
Sàpigues que sóc de poques paraules

Si els meus gestos et copsen l’atenció,
tot i no tenir la gràcia dels teus
Són sols gestos imprescindibles

Si el meu somriure penses que és enigmàtic,
sense ser alegre o trist
És perquè un somriure no pot expressar tot el que sento

No em cal
ni mirar-te,
ni parlar,
ni fer cap gest
o somriure’t

En tinc prou amb recordar
els teus ulls,
les teves paraules,
els teus gestos
i el teu somriure

Jo t’observo com sempre ho he fet,
mentre et penso