Guardem un secret
que sols tu i jo sabem
en el calaix de la memòria,
que a vegades esdevé somni

Quan els teus ulls el desperten,
el teu somriure els dona vida,
convertint, secret i somni,
en un de sol

Si torna a dormir-se,
perdura en el bressol
de la meva esperança,
fins que el despertes de nou

Sabem de la fragilitat
dels nostres somnis,
per l’atzar i el pas del temps,
mentre guardem a la memòria
un intangible tresor

Perquè el nostre secret
de vegades esdevé somni