La vella sala del Cafè resta buida,
en silenci i dormida,
com aquella tarda de Nit de Reis

El temps ha fet que oblidem
jugar als billars que hi havia
Per aprendre’n de nou, què donaria!

I en el meu record
el teu somriure, el nen,
la nena entre els teus braços…
i tota una vida